Amb aquesta novel·la he viatjat a l'Índia, aquest estiu, i he retrocedit en el temps per conèixer dos germans, en Subhash i l'Udayan, que van passar la seva infància jugant plegats a Calcuta, i que més endavant es van haver de separar per tal de poder seguir cadascun el seu camí. M'ha fet pensar en com les diferències de caràcter, que en els primers anys de vida no havien estat un obstacle per a ells (més aviat els enriquien i els permetien complementar-se), els van acabar distanciant amb la maduresa : els seus desitjos i objectius vitals cada cop eren més diferents, i van portar un germà a lluitar activament amb el moviment naxalita i l'altre a emigrar als Estats Units per tal de dedicar-se a la ciència. Qui s'hagués imaginat que aquell infant tindria un dia les mans tacades de sang, o que aquell altre amagaria a la seva filla la seva identitat, o que viuria tan lluny dels seus orígens...? També veiem el poder destructor i transformador de la mort: el patiment de la mare que ha perdut un fill (hi ha alguna paraula que s'hi refereixi? si tenim el mot orfe per designar el fill que ha perdut els pares, també hi hauria d'haver un terme que es referís al pare que ha sobreviscut a un fill), o el de la dona que ha perdut el marit. L'autora també indaga en la figura de la mare, en com la mort del marit i de la seva pròpia ànima, tacada per un crim, pot impossibilitar una dona per complir amb la seva funció de mare.
Així doncs, la novel·la aborda diferents temes: l'Índia, la revolució, la mort, l'amor, l'emigració i el retorn a la terra...Una bona lectura!
