Fa molts anys em vaig comprar El vell i el mar en versió original, pensant, ingènua de mi, que com era una novel·la curta, em seria fàcil de llegir. Així que, diccionari en mà, no vaig passar de les deu pàgines i vaig desistir de conèixer la proesa del vell pescador Santiago en aigües cubanes. L'altre dia vaig trobar una versió en castellà a casa dels meus sogres i se'm va il·luminar la cara: "ara és el moment!". I sí, he pogut embarcar-me amb el vell i navegar mar endins, i assistir a una lluita titànica amb un peix espasa gegant carregat de simbolisme. A l'inici de la novel·la, si llegim dins els ulls de l'ancià, entendrem per què més endavant és capaç de derrotar l'animal, i és que "todo en él era viejo, salvo sus ojos; y éstos tenían el color mismo del mar y eran alegres e invictos". Doncs sí, invictos, a la darrera etapa de la seva vida el vell es negarà a donar-se per vençut i lluitarà per la seva vida, però també per una necessitat de superació personal, i per la seva dignitat. El jove Manolín, que l'havia deixat d'acompanyar després de 84 dies sense pescar, tornarà a fer-se a la mar amb el seu mestre, de qui sent que encara té molt per aprendre. Així doncs, malgrat els taurons hagin acabat amb el preciat trofeu d'en Santiago, aquest li servirà al vell per recuperar l'admiració dels seus companys d'ofici i, sobretot, per retrobar la confiança en ell que havia perdut feia un temps.
El pròleg d'aquesta edició de Círculo de Lectores és de Baltasar Porcel. Allà podem trobar les paraules de l'autor, quan es referia a la seva novel·la: "Este libro pudo haber tenido más de mil páginas e incluir a cada uno de los personajes de la aldea y todos los procesos de cómo se ganaban la vida, cómo nacían, se educaban [...] he tratado de eliminar todo lo que sea innecesario, para comunicarle una experiencia al lector, de modo que después que él haya leído algo, eso se convierta en parte de su experiencia y parezca haber sucedido en realidad". I és veritat que, uns dies després de la lectura, encara penso en el vell, i en el seu retorn a la costa amb l'esquelet del peix espasa, símbol, alhora, de la seva victòria i la seva derrota.
Per últim, un article d'en Jordi Llavina que recomano vivament:
