Adiós Bienvenida

Aquest diumenge, dins el festival Escena Poblenou, vaig anar a veure amb l'Arlet un espectacle de titelles entranyable: Adiós Bienvenida, de la companyia Mimaia-teatro.

Ha arribat el dia del comiat de la Bienvenida, i abans del darrer adéu tanquem els ulls i viatgem en el temps, a la seva infància, joventut i maduresa, viscuts entre fogons i sardines, en aquell espai que no pertany a la terra ni al mar, com és el port, un indret propici per als somnis i la nostàlgia. D'aquesta manera, el seu comiat s'omple de contingut i ens commou. I de la seva mà assaborim l'amor  i la desil•lusió, el renaixement i la buidor, l'esforç i el treball i el desig d'aventura...

És una obra tendra i intimista, però a la vegada molt alegre i plena de vida i humor. La poesia hi és present en tot moment, des de la confecció dels titelles, fets amb cartes reals de comiat, fins als símbols, com els núvols de ferralla i culleretes que perseguien la Bienvenida en els moments més desoladors de la seva vida.

L'escenografia és càlida i plena de sorpreses: una taula de fusta amb mil finestres i amagatalls. A través d'una d'aquestes finestres coneixerem un dels personatges més entranyables del port, la polifacètica Mina Trapp: actriu, titellaire, escenògrafa, música... que ens delectarà amb les seves cançons i el so del seu acordió. Ella i la Dora Cantero, autora del text, donen vida a aquest espectacle que ha estat guardonat amb quatre premis.

En acabar l'espectacle hi ha la possibilitat de veure de prop l'escenografia i els titelles, i de comprar el conte, escrit en cinc idiomes.

Amb el conte signat per en Petere, el fill de la Bienvenida, vam marxar a casa ben felices d'haver tingut l'oportunitat de conèixer i acomiadar aquest personatge que ens ha robat el cor.

Amor & shakespeare

Ahir vam anar al Poliorama a veure Amor & Shakespeare, dirigida per en Josep Maria Mestres. Deliciosa. Una obra fresca i àgil, que t'arrenca el riure a cada moment i et fa gaudir de l'agudesa i l'enginy del TEATRE en majúscules de Shakespeare i l'excel·lent interpretació del planter d'actors que la fan possible. Amb una escenografia mínima, actors i actrius et captiven i et conviden al seu joc, al d'interpretar tres històries d'amor del dramaturg anglès que, tot i haver estat escrites fa més de quatre segles, encara són vigents i et mostren, com un mirall que reflecteix amb gràcia les debilitats humanes, les transformacions que pateixen els malalts d'amor. I així reconeixem la fragilitat de les promeses d'amor etern; la tendresa que s'amaga en els cors més durs, que no són més que una cuirassa que els protegeix de la vulnerabilitat d'estimar; el poder de l'amor de trastocar-ho tot, i convertir l'amic en enemic... I perquè tots n'hem begut, d'aquesta aigua, ens en podem riure, i això és el que vam fer. I per arrodonir-ho tot, hi va haver cançons, i violins, i xilòfons... us convido a veure-la! Tres shakespeares en un: Molt soroll per no res, Els dos cavallers de Verona i Treballs d'amor perduts.