Ahir diumenge vaig tenir una agradable sorpresa quan vaig veure que a la tele feien La història de Buddy Holly (Texas, 1936, Iowa, 1959). Vaig descobrir el músic fa uns anys i l'admiro des d'aleshores. El biopic era una oportunitat per conèixer una mica la seva vida i, com no, per gaudir de les seves inoblidables cançons. Es veu que es tracta d'una interpretació lliure de la seva biografia, i que va guanyar un Òscar a la millor banda sonora. L'actor que interpretava el paper de Buddy Holly, en Gary Busey, va ser nominat a un Òscar i a un Globus d'Or. La veritat és que vaig passar una molt bona estona.
Avui penso què hagués passat si el cantant no hagués tingut aquell fatal accident d'avió als 22 anys, en ple èxit de la seva carrera: quines altres cançons hauria creat, quin camí hagués seguit... "El dia que va morir la música", en diuen, d'aquell dimarts 3 de febrer de 1959. El que sí que sabem és que aquest músic, que es va dedicar al country fins que el 1955 va conèixer l'Elvis Presley, de qui es faria amic, i a qui faria de teloner en més d'una ocasió, avui està considerat com un dels més destacats pioners i creadors del rock and roll, i que ha influit molts músics, com The Beatles, The Hollies, The Rolling Stones... De fet, el nom de The Beatles està inspirat en la banda de Holly, The Crickets, que significa "els grills".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada