dissabte, 27 de juliol de 2019

El ferrocarril subterrani

Aquests dies de juliol, als indrets més recòndits i als moments més inesperats, ensopego amb la Cora. Se'm presenta de nena, a la plantació de cotó de Geòrgia, destral en mà, defensant la terra heretada de la seva àvia Ajarri, esclava com ella. "Potser em derrotaràs, però com hi ha món que et costarà".
Se'm presenta també durant la fugida, determinada a deixar enrere els horrors de l'esclavitud i a fer-se amb la llibertat que li ha estat negada a la seva raça. M'aturo i torno a entrar en la novel·la, i veig que no n'he sortit. Així són les novel·les que m'agraden. Em vaig ensopegant amb els seus personatges dia i nit, i em fan comprendre una mica millor l'ésser humà, els seus anhels i les seves misèries.  
També he trobat la mare de la Cora, i he intentat de mil maneres fer que es trobi amb la seva filla. Però ha estat en va. I aprenc, amb en Colson Whitehead, que sovint errem quan imaginem les vides d'aquells a qui hem perdut la pista, i aquestes fantasies poden fer trontollar la nostra felicitat.
Tanco el llibre agraïda per haver conegut l'existència del ferrocarril subterrani, la xarxa clandestina d'abolicionistes que es jugaven la vida per ajudar els esclaus a fugir als estats lliures del nord i del Canadà. I em ressonen les paraules d'en Lander:
"La raça blanca creu, i ho creu amb la mà al cor, que té dret a ensenyorir-se de la terra. A matar indis. A fer la guerra. A esclavitzar els seus germans. Si hi hagués justícia al món, aquesta nació no hauria d'existir, perquè els fonaments sobre la qual s'ha erigit són l'assassinat, la usurpació i la crueltat. I tanmateix som aquí."
En acabar una presentació del llibre, una senyora va anar a trobar l'autor per dir-li: "El seu llibre m'ha fet ser un ésser humà molt més empàtic." Amb això està tot dit. Una altra meravella de l'editorial Periscopi.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada