Boyhood

És difícil parlar d'una pel•lícula quan l'has vist en quatre o cinc sessions, a aquelles hores en què ha cessat el tràfec dolç però esgotador dels nens i el relax et porta a lliurar una batalla perduda per endavant amb la son. Tot i això, puc dir que Boyhood m' ha deixat un dolç regust. M'ha agradat acompanyar en Mason en el seu pas de la infància a l'edat adulta i poder veure com el pas del temps, vertader protagonista de la història, el canvia i el nen es va fent home, i alhora que el seu cos es va transformant, la seva personalitat es va esculpint amb vivències com el retorn del seu pare (interpretat per l'Ethan Hawke), la convivència amb un padrastre alcohòlic, l'afició per la fotografia o el descobriment de l'amor. Tot un encert aquest màgic experiment de rodar el film durant 12 anys; un elogi a la lentitud, tan necessari en aquesta època d'activitat frenètica. Un dels moments que per mi ha estat colpidor és quan la mare, a qui dóna vida la guardonada Patricia Arquette, en veure que el seu fill petit abandona el niu per anar a la universitat, sent el pes, a les entranyes, de la buidor d'una vida que l'ha decepcionada, com una mala pel•lícula de la qual t'havien explicat meravelles: "Pensava que hi havia alguna cosa més!".

Aquí teniu el tràiler amb una música preciosa

Ryan'ns song