Feia temps que un llibre no em feia plorar. Wonder m'ha emocionat tant que als últims capítols no he pogut contenir les llàgrimes. I no he plorat de pena, sinó d'emoció, d'alegria, d'admiració, en veure com l'Auggie, aquest nen de deu anys que comences a adorar ja a les primeres pàgines, ha anat vencent les dificultats i ha anat conquerint a poc a poc aquesta felicitat que sovint se li resisteix a causa de la greu malformació facial que pateix.
Ja sé que no sóc un nen de deu anys normal i corrent. Vull dir que faig coses normals: menjo gelats, vaig en bici, jugo a pilota, tinc una Xbox. Tot això fa que sigui normal. Suposo. I jo em trobo molt normal. Per dins. Però jo sé que els nens normals i corrents no fan que els altres nens normals i corrents fugin cridant del parc. Jo sé que els nens normals i corrents no se’ls queda mirant tothom a tot arreu on van. Si em trobés una llàntia màgica i només li pogués demanar un desig, demanaria tenir una cara normal que no cridés gens l’atenció. Demanaria poder anar pel carrer sense que la gent, al veure’m, fes allò d’apartar la vista. ¿Sabeu què crec, jo? Que l’única cosa que fa que no sigui normal és que ningú m’hi troba.
Així comença Wonder, amb un llenguatge senzill i àgil, i em recorda a El curiós incident del gos a mitjanit o a El nen amb pijama de ratlles, novel•les que poden agradar al públic juvenil i a l'adult, al mateix temps, i que et fan oblidar-te de qui ets i connectar de ple amb el nen protagonista i veure el món a través dels seus ulls.
Els encerts? El llenguatge, proper; els personatges, adorables: no només l'August, sinó tots aquells que l'envolten (els seus pares, la seva germana Via, el director de l'escola i els companys i amics); el joc amb els diferents punts de vista, que ens permet conèixer la mateixa realitat a través de la mirada de sis personatges diferents, i entendre la complexitat de la vida; i la lliçó de vida que es desprèn a partir de l'experiència de la diferència, que si bé ens pot espantar, també ens pot fer més humans i, en conseqüència, més feliços.
Una novel•la dolça i amarga, plena d'humor, fresca, ràpida de llegir i que no et deixa indiferent. La seva lectura m'acompanyarà uns dies!
Així comença Wonder, amb un llenguatge senzill i àgil, i em recorda a El curiós incident del gos a mitjanit o a El nen amb pijama de ratlles, novel•les que poden agradar al públic juvenil i a l'adult, al mateix temps, i que et fan oblidar-te de qui ets i connectar de ple amb el nen protagonista i veure el món a través dels seus ulls.
Els encerts? El llenguatge, proper; els personatges, adorables: no només l'August, sinó tots aquells que l'envolten (els seus pares, la seva germana Via, el director de l'escola i els companys i amics); el joc amb els diferents punts de vista, que ens permet conèixer la mateixa realitat a través de la mirada de sis personatges diferents, i entendre la complexitat de la vida; i la lliçó de vida que es desprèn a partir de l'experiència de la diferència, que si bé ens pot espantar, també ens pot fer més humans i, en conseqüència, més feliços.
Una novel•la dolça i amarga, plena d'humor, fresca, ràpida de llegir i que no et deixa indiferent. La seva lectura m'acompanyarà uns dies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada